·  TEL. 977 31 27 40 · EMAIL info@mariarosamolas.org
 · 

Congregació

Santa Maria Rosa Molas


 

Neix a Reus el 24 de març de 1815, dijous sant. L'endemà rep, en les aigües baptismals, els noms de Rosa Francisca Maria dels Dolors. A casa l’ anomenaven Dolores o amb el diminutiu català de Doloretes.

Els seus pares són José Molas, natural de Barcelona, i Maria Vallvé, de Reus. Els seus germans, Antón i Maria, fills del primer matrimoni de la seva mare. I José, fill com ella del segon matrimoni. Una llar d'artesans acomodats, on la fe, l'honradesa, l'amor, el treball i les sòlides virtuts cristianes seran el clima que respiren els fills. I entre aquesta llar i l'escola transcorre la seva infantesa i adolescència.

Als setze anys, Dolores sent la crida de Déu. Es vol consagrar «totalment al Senyor i al consol i alleujament del necessitat». Però, el seu pare, un cristià fervorós, no comprèn la vocació de la seva filla i un «no» rotund és la resposta. Dolores esperarà deu anys. Comprèn que el més important que ha de fer en la vida és la voluntat de Déu, que se li manifesta en la negativa paterna. Haurà d'esperar.

         Fins a una tarda de Reis de 1841, en què deixa amb sigil la casa pairal i marxa a l'Hospital de Reus per fer-se religiosa. Al capdavant d'aquest Hospital està l'anomenada «Corporació de Caritat». L'endemà la trobem en una sala de malalts amb l'hàbit de les Filles de la Caritat i un nom nou. Ara és sor Maria Rosa.

         Ens diuen que durant la seva estada a l'Hospital «no havia buit que la seva caritat no omplís». Passa després a la Casa de Caritat a la mateixa ciutat, per fer-se càrrec d'una classe de nenes i portar la direcció del Col·legi de senyoretes, on «va penetrar com àngel d'alegria i bon consell».

I de Reus a Tortosa. El 18 de març de 1849 es fa càrrec de la Casa de Misericòrdia de Jesús, que travessa un moment lamentable. A aquesta delicada missió va com a superiora, al capdavant de quatre germanes. Què es troben? Un còctel de desgraciats i un panorama impressionant. Però de seguida hi ha un canvi radical: els asilats troben el menjar calent, la muda neta, molt d'amor en les germanes i una mare en Maria Rosa. Obre una escola gratuïta a la Casa de Misericòrdia, per a les nenes dels barris propers i, dos anys més tard, es fa càrrec d'una escola pública a la ciutat. El 1852 treu el títol de mestra i assumeix la direcció de l'Hospital de la Santa Creu, que també travessa un moment difícil. Aquesta és l'obra de Maria Rosa a Tortosa. Tres establiments sota la seva direcció. Però li queda per fer l'obra més important: la fundació de les Germanes de Ntra. Sra. de la Consolació.

         Fundada la Congregació, la seva missió consoladora s'estén per la Castelló de la Plana i el Camp de Tarragona i entrem en l'any 1876. Maria Rosa ha complert seixanta-un anys. Ha treballat molt, ha sofert en el seu cos i en el seu esperit al llarg de la seva vida; pateix una greu malaltia. Sent molt dins que Déu la crida per unir-se definitivament amb Ell. Segueix estimant la vida, als seus pobres, als seus malalts, als seus avis, als seus alumnes, a les seves filles ... Està en el llit de mort. I, des del fons de la seva ànima, surt una frase com crit de pregària: «Deixeu-me marxar!». Va partir d'aquesta terra, era l’ 11 de juny de 1876, diumenge de la Santíssima Trinitat. Va marxar, però està. Viu en Déu i en la seva Obra.